Santiago Ramon e Cajal
Article
February 1, 2023

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 maggio 1852 – Madrid, 17 ottobre 1934) è stato un medico, storico e professore universitario navarrese di origine aragonese, insignito del Premio Nobel per la Medicina e la Fisiologia nel 1906. Fratello di Pedro Ramón y Cajal, anche un noto istopatologo.
Biografia
Nacque nel 1852 nella città di Petilla de Aragón, un'enclave navarrese nella provincia di Saragozza che lasciò all'età di due anni. Era figlio di Justo Ramón Casasús -chirurgo- (1825-1896) e Antonia Cajal, della città aragonese di Larrés, appartenente al comune di Sabiñánigo (Huesca). I suoi nonni erano Esteban Ramón e Lorenzo Cajal. Al tempo della nascita di Justo e Antonia, il villaggio di Larrés contava 40 case e circa 200 abitanti. Entrambe le famiglie erano umili e profondamente radicate nell'area dell'Alto Aragona. Per comprendere il particolare comportamento successivo di Santiago e del fratello Pedro, va ricordato che il signor Justo (che imparò a leggere da autodidatta), escluso dall'eredità fondiaria dal tradizionale mayorazgo, si recò a piedi a Xavierrelatre (Alto Gállego , toponomastica aragonese) a Barcellona (1845) per lavorare, studiare ed ottenere dopo uno sforzo straordinario il titolo di secondo chirurgo con eccellenza in tutte le materie, per migliorare la sua condizione di barbiere ed evitare la povertà. Anni dopo, nonostante le difficoltà economiche, il padre di Cajal conseguì il diploma di medico-chirurgo (1858), la laurea in Medicina (1862) e infine il dottorato, già in posizione distesa, nel 1878 con l'opera Consideraciones about the organicist dott. la loro infanzia e adolescenza furono segnate dai continui cambi di residenza dei genitori da parte di diverse popolazioni aragonesi. All'età di sei anni, istruito dal padre, scriveva già correttamente e si occupava della corrispondenza quando non era in casa. Ha frequentato la scuola primaria nelle scuole pubbliche di Valpalmas e Ayerbe, il Baccalaureato nelle scuole scolopiche di Jaca e l'Istituto Huesca. in pochi anni segnati dai disordini sociali, l'esilio di Elisabetta II e la Prima Repubblica, proclamata proprio mentre terminava gli studi liceali. Il giovane Santiago era indisciplinato, molto goffo, buon disegnatore e grande osservatore della natura, da cui traeva sempre ispirazione artistica e scientifica. Rimase affascinato dall'eclissi solare totale del 1860. All'età di 8 anni andò con suo padre a vedere l'eclissi a Rivabellosa (Álava). Lì ha coinciso con l'astronomo Warren de la Rue.Come esempio della sua malizia, ha trascorso alcuni giorni nella prigione municipale di Ayerbe, dopo aver costruito e sparato un piccolo cannone contro la porta di un frutteto di un contadino. . Scoprì da solo i principi della camera oscura punita in una stanza per fare caricature dei suoi maestri, e la sua prima monografia manoscritta di quegli anni fu Strategia lapidaria, un temibile manuale con illustrazioni personali sull'uso della fionda. Questo grande hobby di disegnare e dipingere soggetti di ogni genere gli costò molte punizioni e rimproveri. In cambio del buon comportamento e dello studio, suo padre gli fece ricevere lezioni private di pittura a Huesca dall'artista León Abadías de Santolaría (Huesca, 1836-Córdoba, 1894). La sua fase scolastica è stata piuttosto turbolenta, con diversi episodi che alcuni autori considerano assimilabili al bullismo scolastico e che Cajal ha affrontato con successo. Durante questi anni sviluppò un vivo interesse per l'esercizio fisico e le attività atletiche, che molto tempo dopo descrisse come una "mania. Apprese le prime nozioni di anatomia aiutando il padre e come apprendista barbiere a Huesca i barbieri eseguivano ancora alcuni piccoli interventi chirurgici) , dove ha incontrato il signor Acisclo, un rivoluzionario piuttosto radicale. Ne scrisse: Non capivo la politica, ma ero [...] attratto dall'istintoTitoli di articoli correlati
Inici
Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal
Petilla de Aragón
Navarra
1 de maig
1852
Madrid
17 d'octubre
1934
metge
històleg
catedràtic universitari
navarrès
estirp
aragonesa
Premi Nobel de Medicina i Fisiologia
1906
Pedro Ramón y Cajal
histopatòleg
Petilla de Aragón (Navarra)
Madrid
cementiri de l'Almudena
Senador al Senat espanyol
Junta per a l'Ampliació d'Estudis
Ignacio Bolívar y Urrutia
medicina
neurones
Histologia
histologia
Universitat de Barcelona
Universitat de València
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Acadèmia Francesa de les Ciències
Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Reial Acadèmia Espanyola
Royal Society
Reial Societat Espanyola d'Història Natural
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia de Ciències d'Hongria
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Josep Pujol Capsada
Fernando de Castro Rodríguez
Nicolás Achúcarro y Lund
Blas Cabrera Felipe
Pedro Ramón y Cajal
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1852
Petilla de Aragón
Saragossa
cirurgià
Sabiñánigo
Osca
Alt Aragó
autodidacta
Alto Gállego
toponímia
llicenciatura
doctorat
Valpalmas
Ayerbe
escolapis
Jaca
Osca
Isabel II
Primera República
eclipsi
1860
Àlaba
astrònom
cambra fosca
caricatures
fona
1836
Còrdova
1894
assetjament escolar
mania
barber
La Gloriosa
Prim
Pierrad
gloses
medicina
Universitat de Saragossa
1870
1871
fisiologia
Oda
Comuna de París
acròstic
1873
oposicions
sanitat militar
tinent
Lleida
III Guerra Carlina
Urgell
nafrats
malalties venèries
Tàrrega
1874
Cuba
capità
paludisme
disenteria
hospital de campanya
Camagüey
fusell
corrupció
1875
Espanya
Joaquín Gil Berges
ministre d'Ultramar
caquèxia
València
1875
científica
microscopi
X
duros
micròtom
reactius químics
micrografies
1876
Saragossa
1877
tesi doctoral
patogènia
inflamació
eclèctica
Virchow
Cohnheim
1880
òrgans
lògia
Averroes
maçoneria
aquarel·la
1878
tuberculosi
hemoptisi
Panticosa
Sant Joan de la Penya
1879
19 de juliol
1854
1930
funcionari
Govern Civil
càtedra
València
1883
Granada
1880
epidèmia
còlera
1885
Dr. Ferran
anticossos
cultius
vacunes
Lluís Simarro Lacabra
autòpsiques
Bartual
1889
catedràtic
Histologia
Universitat de València
1884
Ranvier
plaquetes
jesuïta
paelles
Albufera
pseudocientífiques
Gaceta Médica Catalana'
1887
Barcelona
Histologia
Facultat de Medicina de Barcelona
1888
Exposició Universal de Barcelona
1889
hipnosi
anestèsic
obstètric
analgèsia
dolors
dècada de 1880
psicoteràpia
Charcot
neurosis
histèriques
Nancy
suggestió
espiritisme
metempsicosi
mèdiums
1890
sistema olfactori
Plaça de Catalunya
Odón de Buen
Química
escacs
afició
obsessió
tàctica de joc
meningitis
febre tifoide
Marià Batlles i Bertran de Lis
Artés
1868
1943
innervació
pàncrees
1894
Josep Maria Roca i Heras
Badalona
Maçanet de la Selva
Manuel Duran i Ventosa
Manuel Duran i Bas
Josep M. Bofill i Pichot
pintats a l'oli
Ramon Padró i Pedret
1892
Anatomia patològica
Universitat Central de Madrid
Carlos Cortezo
1902
1922
aigües minerals
pastes de dents
1894
Royal Society
Sherrigton
Premi Nobel de Medicina
1932
Universitat d'Oxford
doctor honoris causa
Universitat de Cambridge
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Reial Acadèmia de Ciències de Lisboa
1897
París
1896
Universitat de Würzburg
Universitat de Clark
1899
Tractat de París
Francisco Silvela
EUA
Le Havre
Nova York
Ludwig Boltzmann
mecenatge
1897
1900
1901
Gran Creu d'Isabel la Catòlica
Reina Regent Maria Cristina
1902
1904
1902
Alfons XIII
Acadèmia Prussiana de les Ciències
1914
Legió d'Honor
1915
Pour le Mérite
1907
Reial Acadèmia Nacional de Medicina
1908
Universitat de Kristiania
Bèlgica
1911
honoris causa
Universitat de Lovaina
Universitat de Dublín
Edimburg
1913
Junta per a l'Ampliació d'Estudis
laic
Institución Libre de Enseñanza
Dret Romà
José Castillejo Duarte
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Universitat Imperial de Sant Petersburg
1916
1919
1920
1922
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Echegaray
Santiago de Xile
Universitat Nacional de Mèxic
Universitat de Burdeus
Universitat de la Sorbona
1924
1926
RAE
Dr. Cortezo
Un dels seus retrats més coneguts
Joaquim Sorolla
gastroenteròleg
1938
17 d'octubre
1934
Madrid
palauet
demolit
cementiri de l'Almudena
Gumersindo de Azcárate
metge de capçalera
vaga general revolucionària
Guàrdia d'Assalt
testament
laic
acadèmies
facultats
fotògraf
1880
autoretrat
mm
portaobjectes
emulsió
gelatinobromur
microfilms
material
1912
autocrom
fotografia en color
Lippmann
Premi Nobel de Física
1908
holografia
fotografia aplicada
histologia
estereoscòpia
1918
gravats
fotolitogràfics
autoretrats
costumisme
enquadraments
fonògraf
Edison
gramòfon
naturalista
1897
Reial Societat Espanyola d'Història Natural
1921
encèfal
teleostis
fagocitosi
plaquetes
vertebrats
múscids
1910
càrrecs
Ministeri d'Educació
Moret
JAE
becar
M. Berthelot
senador
Canalejas
Ateneo de Madrid
krausisme
CNT
República Federal
drets passius
comte de Romanones
pessetes
1922
diputat
Congrés
1923
antologia
1926
Alfons XIII
Primo de Rivera
Jardins del Retiro
escultor
1966
toga
tors
grec clàssic
al·legòriques
estany
moais
Illa de Pasqua
1963
Aristòcrates
periodistes
ironia
paràsits
Giuseppe Levi
Mussolini
ambaixador
Roma
servei militar
asil polític
berlinès
Unamuno
Einstein
Hendrik Antoon Lorentz
Irene Lewy
Antoni Maria Sbert
humanista
Amalio Gimeno y Cabañas
relats curts
pseudònim
1883
Haeckel
taxonomista
protoplàsmica
ecologia
organismes pluricel·lulars
metàfora
símil
vagues obreres
Jules Verne
Herbert George Wells
microscopi electrònic
Ernst Ruska
divulgació
evolucionisme
Pelegrí Casanova
exploració espacial
Pio Baroja
1902
assajos
bohemi
romàntics
pròleg
èmfasi
Juan Ramón Jiménez
poema
Margarita Nelken
1932
realisme
Dostoievski
Sacks
Ramón Pérez de Ayala
Emilia Pardo Bazán
José Ortega y Gasset
Benito Pérez Galdós
Premi Nobel de Literatura
Puche Álvarez
regeneracionista
liberals
Joaquín Costa
geòleg
Lucas Mallada
1841
criminòleg
1854
1923
Andrés Martínez Vargas
1861
1948
1849
Menéndez Pelayo
teòlegs
filòsofs
essència
llei de l'oferta i la demanda
Fernando de Castro Rodríguez
Nicolás Achúcarro
Alzheimer
taní
1886
1971
síndrome
epilèpsia
mioclònica
1961
fisiopatologia
docència
mentor
Canelones
1894
1976
1910
1986
Blas Cabrera Felipe
físic
cinema
pròleg
1909
1872
1954
controvertit
1886
1952
1988
Mèxic, DF
1980
anatomia patològica
1985
màximes
Mèxic
EUA
guerra civil
Levi-Montalcini
Stanley Cohen
factor de creixement nerviós
endemisme
dècada de 1980
Premi Nobel de Medicina
Severo Ochoa
pròleg
edició
1888
tinció
Camillo Golgi
morfologia
cèl·lules nervioses
substància grisa
sistema nerviós
1889
Berlín
Kölliker
Heinrich Wilhelm von Waldeyer
neurona
impuls nerviós
dendrites
axó
neurones
axons
dendrites
connexions sinàptiques
quimiotàctis
1893
retina
cons
bastons
retina
hipocamp
embriologia
còrtex
lagomorfs
gabaèrgica
primats
malaltia que porta el seu nom
1907
nitrat de plata
micròglia
anticossos neuroespecífics
sinapsis
determinisme
1903
Ivan Pàvlov
1906
Camillo Golgi
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
Estocolm
anastomosi
senyal química
intuïtiva
neurotransmissors
transducció de senyals
sarcòmer
reticle sarcoplasmàtic
1911
múscul llis
tracte gastrointestinal
peristaltisme
tumors de l'estroma intestinal
1890
epiteli
mesènquima
càncers de mama
E-cadherina
estromals
angiogènesi
lesions sifilítiques
lepra
microbiològic
vibrió del còlera
bacil
tionina
clorhidrat
mastòcits
teixit conjuntiu
càmera lúcida
ocular
1891
paper
d'estrassa
llapis
carbonet
plomí
pinzell
tinta xinesa
esbós
hipòtesis
episteme
emulsions
Nobel de Física
Cecil Frank Powell
pions
anatomia patològica
ginecològiques
UNESCO
Patrimoni de la Humanitat
subhasta
tinció
rosegadors
mielinitzades
ontogènic
invertebrats
anèl·lids
fibres musculars
gríl·lids
celífers
nervi òptic
cefalòpodes
ulls compostos
ocels
artròpodes
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
Ex aequo
Institut Karolinska
Finlay
Laveran
Ehrlich
salut pública
Rector
Universitat de Granada
1845
1922
1908
sublimat
gliofilaments
astròcits
son
glia
imatge
somnis
1908
Dr. Marañon
Freud
1900
inconscient
psicoanàlisi
místic
metafísic
Universitat de Viena
1913
1914
ferments
catalítics
protoplasma
cèl·lules de Schwann
axonal
quimiotaxi
proteïnes
NGF
factors de creixement
còrtex cerebral
fetus
ependimal
neocòrtex
deducció
resolució
microscopi òptic
nanòmetres
nucli
nuclèol
patologies neurodegeneratives
esclerosi lateral amiotròfica
atròfia muscular espinal
biologia molecular
microscopia electrònica
micròglia
mesodèrmic
fagocitàries
Residencia de Estudiantes
cerebel
SN central
i perifèric
cerebel
esquizofrènic
Emil Kraepelin
tinció
1888
1903
1913
leitmotiv
epistemològiques
imatge mèdica
teoria de les intel·ligències múltiples
Gardner
1870
1940
1935
Darwin
T.H Huxley
James
1894
1892
escorça cerebral
embriogènesi
grànuls
Kant
Locke
Eric Richard Kandel
Premi Nobel de Medicina
2000
Gerald Edelman
Premi Nobel de Medicina
1972
Kandel
llimac
Donald Hebb
psicobiologia
intel·ligència artificial
comunicació no verbal
ciències de la cognició
escola austríaca
Friedrich Hayek
lògica
segell de correus
pesseta
2003
Suècia
euro
Bhutan
Guinea Bissau
Guinea Equatorial
Transkei
Angola
kwanzes
Govern de la II República
bitllet
pessetes
1935
1942
exiliats
Mèxic
General Franco
1952
títol
marqués
cràter
Cajal
Lluna
Mare Tranquillitatis
asteroide
8 de gener
2005
1977
1982
TVE
sèrie de producció pròpia sobre la vida de Ramón y Cajal
Adolfo Marsillach
guió
Santiago Lorén Esteban
Isabel de Pomés
Salto a la gloria
1959
1998
NASA
transbordador espacial Columbia
1999
COMB
2000
2010
Eduard Punset
TVE2
2011
l'Habana
2012
UB
Facultat de Medicina
2014
NIH
Bethesda
2015
RANM
2017
2018
Universitat de Minnesota
CSIC
companyia aèria
Norwegian
Boeing 737
Govern d'Aragó
Fábrica Nacional de Moneda y Timbre
moneda
revers
euros
novel·les
biografies
contes
còmics
titelles
Generalitat de Catalunya
PMID
DOI
PMC
DOI
PMID
DOI
DOI
ISSN
DOI
DOI
ISSN
PMID
PMID
ISSN
PMC
PMID
Durfort i Coll
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
Calbet i Camarasa, JM
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
PMID
ISSN
Corbella, J
COMB
ISSN
COMB
COMB
COMB
IEC
DOI
DOI
ISSN
PMID
DOI
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
PMC
PMID
DOI
DOI
ISSN
El Cultural
DOI
ISSN
PMID
Universitat de Múrcia
DOI
DOI
La Vanguardia
DOI
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
ISSN
DOI
ISSN
PMID
DOI
DOI
DOI
ISSN
PMID
BOE
ISSN
DOI
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
PMID
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
ISSN
DOI
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
DOI
ISSN
DOI
DOI
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
PMID
ISSN
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
DOI
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
DOI
PMID
PMID
DOI
DOI
ISSN
DOI
ISSN
DOI
ISSN
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
ISSN
ISSN
DOI
ISSN
DOI
ISSN
DOI
PMID
ISSN
ISSN
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
ISSN
DOI
ISSN
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
ISSN
PMID
DOI
PMC
DOI
PMID
PMID
DOI
PMC
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
PMID
ISSN
DOI
PMC
PMID
UIB
ISSN
ISSN
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
ISSN
DOI
ISSN
PMID
CSIC
DOI
ISSN
PMID
DOI
ISSN
PMID
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMC
PMID
ISSN
DOI
DOI
PMID
ISSN
ISSN
DOI
PMC
PMID
DOI
PMID
Ministerio de Justicia
BOE
BOE
ISSN
Ayerbe
DOI
PMID
CSIC
ISSN
PMID
Antoni Mendoza i Rueda
Joan Bartual Moret
Fernando de Castro Rodríguez
Josep Maria Bofill i Pichot
Gustavo Pittaluga Fattorini
León Cardenal Pujals
Manuela Solís i Claràs
Marià Batlles i Bertran de Lis
Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal
DOI
DOI
DOI
PMID
DOI
DOI
DOI
PMID
DOI
PMID
DOI
PMID
PMID
DOI
DOI
PMID
DOI
Redes
RANM
UAM
Manuel María José de Galdo
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
1897
1934
Gregorio Marañón y Posadillo
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
1907
1934
Emilio Fernández Galiano
Juan Valera y Alcalá Galiano
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
1934
Blas Cabrera Felipe