modernismo catalano
Article
May 17, 2022
Il modernismo catalano era un movimento politico-culturale che desiderava trasformare la società catalana. I modernisti, della fine del XIX e dell'inizio del XX, si sono sforzati di realizzare una cultura moderna e nazionale. Si sviluppò in Catalogna, e in particolare a Barcellona, nell'arco di circa tre decenni, tra il 1885 e il 1920 circa. È stato un movimento molto eclettico che si è distinto soprattutto per la sua architettura, caratterizzata da un rinnovamento formale, un senso nazionale e l'uso di materiali innovativi. Gli architetti modernisti costruiranno, con grande creatività e profusione di dettagli, gli edifici di una Catalogna moderna, ma il modernismo catalano non era solo uno stile architettonico e decorativo caratterizzato da forme curvilinee, prese dalla flora e dalla natura in generale. In realtà questo modernismo è solo una parte del significato del nome, conosciuto fuori dalla Catalogna come Art Nouveau, Modern Style o Glasgow Style, Jugendstil, Sezession, Liberty, ecc. Quello che in Catalogna iniziò a essere chiamato modernismo furono le arti più nuove e moderne - comprese la letteratura e la musica - che apparvero alla fine del XIX secolo e proseguirono fino ai primi anni del XX secolo. Era l'arte più simile alle tendenze più moderne d'Europa. Così, come modernista era un pittore che si avvicinava al simbolismo come un altro che seguiva l'impressionismo o uno scrittore sedotto dal naturalismo. Se suonavano moderni erano, di conseguenza, modernisti Anche se fa parte di una corrente generale che nasce in tutta Europa (modernismo), in Catalogna acquista una sua personalità differenziata e diventa probabilmente il modernismo più sviluppato. Ha cercato di recuperare la cultura catalana insieme a una ferma volontà di modernizzare il paese. L'architettura, la scultura, la pittura e le arti decorative catalane trovarono la loro compatibilità nell'Art Nouveau, e la concordanza con ciò di cui la cultura e l'arte catalana avevano bisogno (per completare la creatività iniziata nella Renaixença), e la società catalana (riaffermando la sua modernità trasformandola). Nelle mani di architetti catalani, questo stile ha anche esempi notevoli in città come Comillas, Novelda, Astorga, Melilla e León, con pietre miliari significative come l'Esposizione Universale di Barcellona (1888) e l'Esposizione Internazionale di Barcellona (1929). Alcune opere del Modernismo catalano sono state elencate dall'UNESCO come Patrimonio dell'Umanità: De Gaudí, Parc Güell, Palau Güell, Casa Milà, la facciata della Natività e la cripta della Sagrada Família, Casa Vicens e la Casa Batlló a Barcellona, insieme alla cripta della Colònia Güell a Sta. Coloma de Cervello; e il Palau de la Música Catalana e l'Hospital de Sant Pau a Barcellona, di Domènech i Montaner. Per quanto riguarda la pittura modernista, possiamo trovare molte di queste opere esposte in diversi musei catalani come il Museo Nazionale d'Arte della Catalogna o il Museo del Modernismo Catalano.
Modernismo
Alla fine del XIX secolo emersero in Europa tendenze architettoniche che rompevano con i criteri tradizionali e cercavano nuovi modi di costruire con l'intenzione del XX secolo, che dava grande importanza all'estetica. Questo movimento è una conseguenza della Seconda Rivoluzione Industriale, che si è radicata in vari paesi, e dei progressi da essa derivati, come l'elettricità, le ferrovie e la macchina a vapore, che hanno completamente cambiato il modo di vivere della popolazione e hanno dato luogo a una crescita delle città, in cui sono state stabilite industrie che gestiscono un numero crescente di borghesi. Il Modernismo era, quindi, uno stile urbano e borghese, a cavallo tra XIX e XX secolo, fu un movimento internazionale che si sviluppò con nomi diversi in tutto il mondo occidentale: Art Nouveau in Francia e Belgio, Modern Style o Glasgow Style in Scozia e negli Stati Uniti. Regno, Jugendstil aTitoli di articoli correlati
Inici
cultura
Catalunya
Barcelona
1885
1920
Parc Güell
Antoni Gaudí
arquitectura
Catalunya
Art Nouveau
Sezession
arts
literatura
música
simbolisme
impressionisme
naturalisme
Europa
Modernisme
Art Nouveau
Comillas
Novelda
Astorga
Melilla
Lleó
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Exposició Internacional de Barcelona (1929)
UNESCO
Patrimoni de la Humanitat
Gaudí
Parc Güell
Palau Güell
Casa Milà
Sagrada Família
Casa Vicens
Casa Batlló
Colònia Güell
Sta. Coloma de Cervelló
Palau de la Música Catalana
Hospital de Sant Pau
Domènech i Montaner
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museu del Modernisme Català
Théophile Steinlen
Modernisme
segle xix
Europa
Segona Revolució Industrial
electricitat
ferrocarril
màquina de vapor
modernisme
Art Nouveau
França
Bèlgica
Modern Style
Escòcia
Regne Unit
Jugendstil
Alemanya
Sezession
Àustria
Liberty
Itàlia
John Ruskin
Viollet-le-Duc
estètica
William Morris
Mackintosh
arts decoratives
1888
exposició universal
Elies Rogent i Amat
Josep Domènech i Estapà
Casa Batlló
Gaudí
industrialització
Neoclassicisme
burgesia
s. XX
Art Nouveau
Glasgow
Brussel·les
Nancy
Viena
París
Renaixença
1833
1880
Girona
Tarragona
Reus
Sabadell
Terrassa
Mataró
Eixample de Barcelona
1859
Barcelona
sud d'Europa
Espanya
Lluís Domènech i Montaner
La Renaixensa
Domènech i Montaner
La Renaixensa
eclecticista
arquitectura medieval
Editorial Montaner i Simón
Fundació Tàpies
Exposició Universal de Barcelona del 1888
Arc de Triomf
Josep Vilaseca
arquitectura gòtica
rajola
volta catalana
ferro forjat
ferro colat
maó
Maons de teula
Estuc al foc
Ferro forjat
Volta catalana
Exposició Universal
Antoni Gaudí
Lluís Domènech i Montaner
Casa Roura
Canet de Mar
Palau Montaner
Casa Thomas
Casa Rull
Reus
Josep Puig i Cadafalch
Casa Martí
Els Quatre Gats
Casa Coll i Regàs
Casa Amatller
palaus
Casa Amatller
Casa Batlló
passeig de Gràcia
Barcelona
Eixample
Casa Llopis Bofill
Antoni Gallissà
Casa Pomar
Joan Rubió i Bellver
Casa Terrades
Puig i Cadafalch
Casa Lleó Morera
Domènech i Montaner
estiueig
Antoni Gaudí
Domènech i Montaner
Institut Pere Mata
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
racionalisme
Domènech i Montaner
Palau de la Música Catalana
Orfeó Català
Casa Navàs
Domènech i Montaner
Reus
Celler Güell
Francesc Berenguer
Garraf
Fàbrica Casarramona
Puig i Cadafalch
arcs parabòlics
Cèsar Martinell
Tarragona
el Pinell de Brai
Gandesa
Nulles
Vallès
Sant Cugat del Vallès
Noucentisme
Eugeni d'Ors
Rafael Masó
Farinera Teixidor
Girona
Casa Masramon
Olot
Vapor Aymerich, Amat i Jover
Terrassa
Masia Freixa
Terrassa
Lluís Muncunill
Casa Comalat
Barcelona
Salvador Valeri Pupurull
Casa Sayrach
Barcelona
Manuel Sayrach i Carreras
Josep Maria Jujol
Torre de la Creu
Can Negre
Sant Joan Despí
Teatre Metropol
església del Sagrat Cor de Vistabella
La Secuita
Tarragonès
1918
23
Santuari de la Mare de Déu de Montserrat
Montferri
Alt Camp
1926
31
art brut
Art Nouveau
avantguardes
noucentisme
racionalisme arquitectònic
anys 20
30
Melilla
Enric Nieto i Nieto
Modernisme
Puig i Cadafalch
Antoni Gaudí
hiperboloides
paraboloides
catenàrics
Casa Vicens
1883
1888
El Capricho
Comillas
1883
Palau Güell
1885
1889
Bellesguard
1900
1909
Casa Calvet
1900
Parc Güell
1900
1910
Casa Batlló
1905
1907
Casa Milà
1906
1910
cripta de la Colònia Güell
Santa Coloma de Cervelló
1908
1914
Temple Expiatori de la Sagrada Família
1883
1926
Lluís Domènech i Montaner
Editorial Montaner i Simón
Fundació Antoni Tàpies
1881
1886
Castell dels Tres Dragons
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
1902
1913
Casa Lleó Morera
1905
Palau de la Música Catalana
1905
1908
Casa Fuster
1908
1910
Josep Puig i Cadafalch
estucs
Casa Amatller
1890
1900
Casa Macaya
1901
Casa Terrades
1903
1905
Enric Sagnier i Villavecchia
1887
1908
1896
1902
Temple Expiatori del Sagrat Cor
1902
1961
1914
1917
1920
1930
Josep Maria Jujol
Torre de la Creu
1913
Can Negre
1915
Sant Joan Despí
església del Sagrat Cor de Vistabella
La Secuita
Tarragonès
1918
1923
Mare de Déu de Montserrat de Montferri
Alt Camp
1926
1929
Plaça d'Espanya
1929
Lluís Muncunill
Masia Freixa
1907
1910
Vapor Aymerich, Amat i Jover
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
1907
1908
Patrimoni de la Humanitat
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Parc Güell
Casa Vicens
Palau de la Música Catalana
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Casa Milà
Casa Batlló
Palau Güell
Cripta de la Colònia Güell
bé cultural d'interès nacional
Barcelona
Fàbrica Casaramona
Porta i tanca de la Finca Miralles
Bellesguard
Col·legi de les Teresianes
Casa Tosquella
Cases Ramos
Casa Calvet
Palau del Baró de Quadras
Casa Amatller
Casa Macaya
Casa de les Punxes
Casa Garriga Nogués
Fundació Antoni Tàpies
Casa Serra
Pavellons Güell
Casa Martí
Barcelonès
Casa Enric Pavillard
Santa Coloma de Gramenet
Alt Penedès
Caves Codorniu
Sant Sadurní d'Anoia
Bages
Casino de Manresa
Baix Camp
Casa Navàs
Casa Rull
Reus
Baix Llobregat
Torre de la Creu
Sant Joan Despí
Berguedà
Fàbrica de Ciment Asland
Castellar de n'Hug
la Conca de Barberà
Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt
la Garrotxa
Casa Solà Morales
Olot
Maresme
Cementiri d'Arenys de Mar
Casa Puig i Cadafalch
Casa Garí
Argentona
Casa Coll i Regàs
Cooperativa Obrera Mataronina
Mataró
Priorat
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant
Celler Cooperatiu de Falset
la Segarra
Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Tarragonès
Església del Sagrat Cor de Vistabella
Terra Alta
Celler Cooperatiu de Gandesa
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Vallès Oriental
Casa Barbey
Casa Antoni Barraquer
La Bombonera
Torre Iris
la Garriga
Plein air
Ramon Casas
Santiago Rusiñol
Ramon Casas
París
impressionista
Montmartre
França
Plein air
1891
MNAC
Musée d'Orsay
París
Edgar Degas
James Whistler
Sala Parés
Alexandre de Riquer
cartellisme
disseny
poesia
simbolisme
prerafaelitisme
Dionís Baixeras
Eliseu Meifrèn
Joaquim Vancells
Garrot vil
Ramon Casas
MNCARS
simbolisme
Garrot vil
Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia,
Madrid
Josep Maria Tamburini
Joan Brull
Adrià Gual
teatre
cinema català
Sebastià Junyent
primitivisme
Laureà Barrau
Manuel Feliu de Lemus
Lluís Graner
escenografia
Francesc Gimeno
Miquel Utrillo
Els Quatre Gats
Quatre Gats
Pèl & Ploma
Forma
Desconsol
Eusebi Arnau
Miquel Blay
Josep Llimona
Desconsol
MNAC
Auguste Rodin
Constantin Meunier
simbolisme
naturalisme
Enric Clarasó
MNAC
L'Avens
Joan Fuster
estètica
Renaixença
literatura
Valentí Almirall
Ramon D. Perés
L'Avens
Josep Yxart
Joan Sardà
L'Avenç
Jaume Brossa
Joaquim Casas-Carbó
Jaume Massó i Torrents
Alexandre Cortada
Raimon Casellas
Pere Coromines
Ibsen
Nietzsche
Santiago Rusiñol
Joan Maragall
Diario de Barcelona
Raimon Casellas
La Vanguardia
crític d'art
Festes Modernistes
Sitges
Maurice Maeterlinck
revista Catalònia
Joventut
catalanisme
El Poble Català
Gabriel Alomar
Joan Maragall
Eugeni d'Ors
La Veu de Catalunya
Noucentisme
Els sots feréstecs
Raimon Casellas
Solitud
Víctor Català
Josep Pous i Pagès
La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
Drames rurals
Caterina Albert i Paradís
nom de ploma
Prudenci Bertrana
Josafat
Miquel de Palol
Camí de llum
L'auca del senyor Esteve
Santiago Rusiñol
Joaquim Ruyra
Marines i boscatges
Teatre modernista
Teatre modernista
Ignasi Iglésias
Joan Puig i Ferreter
Adrià Gual
Noucentisme
Guerra Civil espanyola
Frederic Soler
Eduard Vidal i Valenciano
Conrad Roure
Josep Maria Arnau
Ibsen
Maeterlinck
cultura catalana
racionalisme
positivisme
individu
Els Quatre Gats
Festes Modernistes
Cau Ferrat
Sitges
Quatre Gats
Pèl & Ploma
Joventut
Apel·les Mestres
Santiago Rusiñol
Ignasi Iglésias
Juli Vallmitjana
Joan Torrendell
Adrià Gual
Felip Cortiella
bohèmia
burgesa
L'auca del senyor Esteve
Ignasi Iglésias
Sant Andreu del Palomar
Juli Vallmitjana
Barcelona
Teatre Íntim
Adrià Gual
Felip Cortiella
anarquista
Joan Maragall
Joan Maragall
Goethe
Novalis
Nietzsche
Renaixença
Jacint Verdaguer
Gabriel Alomar
Jeroni Zanné
Noucentisme
Miquel de Palol
Ramon Vinyes
Alexandre de Riquer
Xavier Viura
Escola Mallorquina
intel·lectual
L'Avenç
Catalònia
Joventut
La Veu de Catalunya
El Poble Català
La Vanguardia
Diario de Barcelona
modernitat
Ramon D. Perés
anarquistes
Jaume Brossa
Pere Coromines
Joan Maragall
Diario de Barcelona
Miquel dels Sants Oliver
burgesia
Alexandre Cortada
Raimon Casellas
La Veu de Catalunya
Gabriel Alomar i Villalonga
El Poble Català
Pere Coromines
Josep Pijoan
Eugeni d'Ors
Noucentisme
Joan Maragall
Setmana Tràgica
Pompeu Gener
Francesc Pujols
artesania
indústria
Lluís Rigalt
John Ruskin
William Morris
eclecticisme
Arts and Crafts
Exposició Universal de Barcelona (1888
Francesc Vidal i Jevellí
Alexandre de Riquer
arts decoratives
arts aplicades
Lluís Domènech i Montaner
Cafè Restaurant
Castell dels Tres Dragons
Antoni Maria Gallissà
Eusebi Arnau
Alfons Juyol
Gaspar Homar
Llorenç Matamala
Josep Llimona
Carles Mani
Finca Güell
la Pedrera
paviment hidràulic
Casa Batlló
trencadís
Foment de les Arts Decoratives
Cartellisme modernista català
Adrià Gual
Santiago Rusiñol
art nouveau
simbolisme
Impressionisme
Chéret
Chéret
Grasset
Toulouse-Lautrec
Will H. Bradley
Hassall
Vicenç Bosch
Manuel Raventós
Alexandre de Riquer
Adrià Gual
Santiago Rusiñol
Miquel Utrillo
Ramón Casas
Flaubert
Art de Catalunya
Arquitectura de Barcelona
Art públic de Barcelona
Escola luminista de Sitges
Narrativa modernista catalana
Wayback Machine
Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya