Governo della Catalogna
Article
January 31, 2023

La Generalitat de Catalunya è il sistema istituzionale in cui l'autogoverno della Catalogna è organizzato politicamente. È composto dal Parlamento della Catalogna, dalla Presidenza della Generalitat, dal Governo e da altre istituzioni dell'amministrazione. Ha le sue origini nei consigli provinciali permanenti creati per governare l'amministrazione tra le riunioni delle Cortes nei diversi territori della Corona d'Aragona e che diedero origine alla Diputació del General del Principato di Catalogna (1359), la Diputació del General del Regno d'Aragona (1362) e la Deputazione del Generale del Regno di Valencia (1412). La sua sede ufficiale è il Palau de la Generalitat de Catalunya nella città di Barcellona.
Storia
Sfondo
La Generalitat de Catalunya ha le sue origini nel Parlamento catalano, che, durante il regno di Giacomo I il Conquistatore (1208–1276), si riunì convocato dal re come rappresentanti delle classi sociali dell'epoca. Sotto Pietro II il Grande (1276–1285) le corti reali catalane presero forma istituzionale. Il re si impegnava a tenere ogni anno un "Tribunale generale". Le Cortes esercitavano funzioni consultive e legislative attraverso i tre "bracci" che le componevano: l'ecclesiastico (clero), il militare (nobiltà) e la camera popolare o regia (paesi e città direttamente soggetti al governo del re). L'ensemble è stato chiamato "il generale di Cathalunya". Il primo passo verso l'istituzione della Generalitat avvenne nelle Cortes tenutesi a Montsó (Aragona) nel 1289, quando fu nominato un "Diputació del General", una commissione temporanea per raccogliere il "servizio" o tributo che le "Armi" erano concesso al re su sua richiesta. Questa tassa era popolarmente conosciuta come General Rights o Generalities, un nome che fu esportato in Francia dove furono create le Généralités, i distretti fiscali. Nel tempo, il nome non ufficiale della Generalitat alla fine ha soppiantato il nome ufficiale della Diputació del General.La Generalitat medievale
La Pace e Tregua di Dio fu un movimento sociale promosso nell'XI secolo in risposta alla Chiesa e ai contadini alle violenze perpetrate dai nobili feudali. Si può considerare l'origine del parlamento catalano. Il paese natale, poi, delimitava un'area protetta dalla violenza feudale. Tuttavia, per garantire la convivenza del clima, è necessario andare oltre, istituendo un'autorità che vieti la pratica di qualsiasi tipo di atto violento in qualsiasi parte del territorio. Questo era l'obiettivo delle assemblee di Pace e Tregua di Dio, la prima delle quali, nelle contee catalane, ebbe luogo a Toluges (Roussillon), nel 1027, sotto la presidenza dell'abate Oliba, a nome del vescovo Berenguer d 'Elna, assente dalla diocesi perché in pellegrinaggio. Altro precedente medievale: la Diputació de la Generalitat de Catalunya, dove "Generale" significa la comunità politica dei catalani e non il grado militare), che nel 1931 i legislatori ritennero opportuno invocare come base legittimante per l'autogoverno contemporaneo. Il passato politico della Catalogna come comunità territorialmente differenziata con proprie istituzioni rappresentative e autonome, rispetto al potere sovrano della propria sovranità catalana (988–1283), monarchie aragonesi (1283–1516) e monarchie castigliane (1516–1808) e lo stato costituzionale spagnolo (dal 1812), può essere suddiviso in quattro fasi, separate da tre grandi pause nell'ordine giuridico/pubblico.Prima abolizione
Le istituzioni catalane che dipendevano dalla Generalitat furono abolite in quella che oggi in Catalogna è conosciuta come Catalogna del Nord, un anno dopo la firma del Trattato dei Pirenei nel XVII secolo, che trasferiva il territorio della sovranità catalana ai francesi. Poi, all'inizio del Settecento, con l'approvazione dei Nuovi Decreti in Castiglia, l'istituto fu abolito anche in tutta la Catalogna.Primo restauro
Titoli di articoli correlati
Inici
autogovern
Catalunya
Parlament de Catalunya
Presidència de la Generalitat
Govern
Senyal de la Generalitat de Catalunya
institució
informació
agència governamental
govern
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelonès)
Pere Aragonès i Garcia
Pere Aragonès i Garcia
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Govern de Catalunya
Parlament de Catalunya
Corts
Corona d'Aragó
Diputació del General del Principat de Catalunya
1359
Diputació del General del Regne d'Aragó
1362
Diputació del General del Regne de València
1412
Palau de la Generalitat de Catalunya
Barcelona
Senyal antic de la Generalitat de Catalunya
Corts Catalanes
Jaume I el Conqueridor
rei
Pere II el Gran
eclesiàstic
militar
popular
viles
ciutats
Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289
Diputació del General
rei
generalitats
Diputació del General de Catalunya
Diputació del General del Principat de Catalunya
segle xv
Sant Jordi
Creu de Sant Jordi
1356
Guerra dels dos Peres
Corona d'Aragó
Pere el Cerimoniós
Corona de Castella
Pere I de Castella
segle xiv
segle xiv
Casal d'Aragó
constitucionalista
Corona d'Aragó
òrgan legislatiu
òrgan legislatiu
Pere el Gran
Principat de Catalunya
Corts Catalanes
Corts Generals de Catalunya de 1358–1359
Barcelona
Vilafranca del Penedès
Cervera
regne d'Aragó
regne de València
19 de novembre
oïdors de comptes
deute públic
President de la Generalitat
Berenguer de Cruïlles
bisbe de Girona
Martí l'Humà
Ferran I
drets de Catalunya
Constitucions catalanes
Corts de Barcelona
4 de gener
1413
Diputació del General de Catalunya
República Catalana
Pau Claris
1413
Principat de Catalunya
legislació
pactum
Corts Catalanes
constitucions catalanes
Guerra Civil catalana
1462
1472
dinastia Trastàmara
Joan II d'Aragó
1593
1652
Constitucions catalanes
Guerra dels Segadors
Corts de 1455
insaculació
Casa de la Generalitat (Barcelona)
Casa de la Generalitat (Girona)
Palau de la Generalitat (Perpinyà)
Casa de la Generalitat (Tortosa)
1641
Pau Claris
president de la Generalitat de Catalunya
República Catalana
Lluís XIII de França
comte de Barcelona
Guerra de Successió
Junta de Braços
austriacista
un regiment
Decrets de Nova Planta
Felip V
16 de gener
1716
Constitucions catalanes
Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
Diputació Provincial de Catalunya
Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
Catalunya
1808
1812
Guerra del Francès
Corts de Cadis
1812
Primer Imperi Francès
1820
Trienni Liberal
Diputació Provincial de Catalunya
jacobins
Regne constitucional d'Espanya (1833–1874)
1833
Diputació de Catalunya
Tercera Guerra Carlina
Rafael Tristany i Parera
Diputació General de Catalunya
Carles VII
15 d'abril
1872
País Basc
Catalunya
Ramon Cabrera
Furs catalans
1714
Felip V
1872
Catalunya
Alfons Carles de Borbó
Rafael Tristany
Vic
Manresa
Olot
1 d'octubre
1874
Rafael Tristany
Olot
Francesc Savalls
Carles VII
Sant Joan de les Abadesses
Estella–Lizarra
Diputació de Catalunya
Reial Audiència de Catalunya
Catalunya
1714
Alfons XII
17 de febrer
1876
Alfons XII
Pamplona
Decrets de Nova Planta
Restauració borbònica (1874–1931)
Mancomunitat de Catalunya
Enric Prat de la Riba
catalanista
Mancomunitat de Catalunya
1914
1925
Restauració borbònica (1874–1931)
1833
Regne constitucional d'Espanya
províncies espanyoles
Madrid
carlins
1914
Diputació de Barcelona
Diputació de Girona
Diputació de Tarragona
Diputació de Lleida
1911
llei de mancomunitat provincials
6 d'abril
1914
Corts espanyoles
catalanistes
Enric Prat de la Riba
Josep Puig i Cadafalch
Lliga Regionalista
projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919
Servei Geogràfic
telèfon
Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona
Servei Meteorològic de Catalunya
Biblioteca de Catalunya
Escola Industrial
Escola de Bibliotecàries
Escola Superior d'Agricultura
Escola del Treball
Institut d'Estudis Catalans
Pompeu Fabra
Normes ortogràfiques
Gramàtica catalana
Diccionari general de la llengua catalana
Miguel Primo de Rivera
1925
Generalitat Republicana
Francesc Macià
1931
25 de desembre
1933
1931
Restauració Borbònica (1874–1931)
Pacte de Sant Sebastià
12 d'abril
1931
Francesc Macià
Esquerra Republicana de Catalunya
República catalana
14 d'abril
Segona República espanyola
Barcelona
Fernando de los Ríos
Marcel·lí Domingo
Lluís Nicolau d'Olwer
Francesc Macià
govern provisional de Catalunya (1931–1932)
Diputacions provincials
Girona
Tarragona
Lleida
Palau de la plaça Sant Jaume
projecte d'Estatut a Núria
2 d'agost
1931
Corts Espanyoles
9 de setembre
1932
1932
eleccions al Parlament de Catalunya (1932)
Govern de Catalunya (1932–1933)
Francesc Macià
President de la Generalitat de Catalunya
Lluís Companys
President del Parlament de Catalunya
Lluís Companys
25 de desembre
1933
Guerra civil espanyola
fets del sis d'octubre
Joan Casanovas i Maristany
Josep Irla i Bosch
L'Estatut Interior de Catalunya
25 de maig
1933
Consell Executiu
Conseller Primer
Junta de Seguretat de Catalunya
Tribunal de Cassació
6 d'octubre
CEDA
govern espanyol
va proclamar
Joan Pich i Pon
Ignasi Villalonga
Fèlix Escalas
Front Popular
16 de febrer
1936
18 de juliol
1936
Guerra civil espanyola
Francisco Franco
Guerra Civil espanyola
1936
franquista
Felip V
Lluís Companys
nazi
Gestapo
1940
president Companys
Josep Irla
1954
Josep Tarradellas
centralisme
Palau de la Generalitat
Diputació
Barcelona
4 de gener
1977
Transició democràtica espanyola
15 de juny
Josep Tarradellas i Joan
president del Govern espanyol
Adolfo Suárez
29 de setembre
1977
Constitució espanyola de 1978
17 d'octubre
1977
Frederic Rahola i d'Espona
govern de concentració (1977–1980)
estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
1979
eleccions al Parlament de Catalunya (1980)
20 de març
Parlament de Catalunya
10 d'abril
República Catalana
Govern espanyol
Article 155
Constitució
Estatut de Catalunya
Catalunya
Parlament de Catalunya
Govern
Presidència de la Generalitat
Parlament de Catalunya
Parlament de Catalunya
Estatut de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Estat
Consell Executiu de Catalunya
Consell Executiu de Catalunya
Terres de l'Ebre
Tortosa
Manresa
Tremp
Vilafranca del Penedès
Consell de Garanties Estatutàries
Consell de Garanties Estatutàries
Estatut de Catalunya
Síndic de Greuges de Catalunya
Síndic de Greuges
Sindicatura de Comptes de Catalunya
Sindicatura de Comptes
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Comissió Jurídica Assessora
Comissió Jurídica Assessora
Casa de la Generalitat a Perpinyà
Llista de representacions de Catalunya a l'exterior
Madrid
Brussel·les
Berlín
Alemanya
Marie Kapretz
Washington D.C.
Estats Units
París
França
Suïssa
Roma
Itàlia
Londres
Regne Unit
Brussel·les
Unió Europea
Benelux
Bèlgica
Països Baixos
Luxemburg
Meritxell Serret i Aleu
Ginebra
Estocolm
Suècia
Països nòrdics
Finlàndia
Islàndia
Noruega
Dinamarca
Martí Anglada
article 155 de la CE
Varsòvia
Polònia
països bàltics
Estònia
Letònia
Lituània
Ewa Adela Cylwik
Viena
Àustria
Hongria
Eslovènia
Lisboa
Portugal
Ramon Font
Zagreb
Croàcia
Ciutat del Vaticà
Santa Seu
Rabat
Marroc
Mediterrània
Buenos Aires
Argentina
2011
Nova York
Estats Units
Ciutat de Mèxic
Mèxic
Copenhaguen
Dinamarca
Institut Català de les Empreses Culturals
Institut Ramon Llull
Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà
1931–32
Francesc Macià i Llussà
ERC
Joan Casanovas i Maristany
ERC
Pere Comas i Calvet
ERC
Manuel Serra i Moret
USC
Casimir Giralt i Bullich
PRR
Ventura Gassol i Rovira
ERC
Salvador Vidal i Rosell
UGT
Josep Jové i Surroca
UGT
Manuel Carrasco i Formiguera
PCR
Salvador Vidal i Rosell
UGT
Josep Jové i Surroca
UGT
Joan Casanovas i Maristany
ERC
Josep Tarradellas i Joan
ERC
Joan Casanovas i Maristany
ERC
Josep Jové i Surroca
UGT
Francesc Macià
ERC
Francesc Xavier Casals i Vidal
ERC
Manuel Serra i Moret
USC
Carles Pi i Sunyer
ERC
Joan Lluhí i Vallescà
ERC
Antoni Xirau i Palau
ERC
1932–33
Francesc Macià i Llussà
ERC
Josep Tarradellas i Joan
ERC
Pere Comas i Calvet
ERC
Francesc Xavier Casals i Vidal
ERC
Antoni Xirau i Palau
ERC
Carles Pi i Sunyer
ERC
Ventura Gassol i Rovira
ERC
Joan Lluhí i Vallescà
ERC
Josep Tarradellas i Joan
ERC
Joan Selves i Carner
ERC
Pere Corominas i Montanya
ERC
Pere Mias i Codina
ERC
Josep Dencàs i Puigdollers
ERC
Pere Mestres i Albet
ERC
Martí Barrera i Maresta
ERC
Joan Ventosa i Roig
ERC
Miquel Santaló i Parvorell
ERC
1934–36
Lluís Companys i Jover
ERC
Joan Selves i Carner
ERC
Joan Lluhí i Vallescà
PNRE
Martí Barrera i Maresma
ERC
Joan Comorera i Soler
USC
Martí Esteve i Guau
ACR
Ventura Gassol i Rovira
ERC
Josep Dencàs i Puigdollers
ERC
Josep Dencàs i Puigdollers
ERC
Pere Mestres i Albet
ERC
Pere Mestres i Albet
ERC
Josep Maria Espanya i Sirat
ERC
Pere Comas i Calvet
ERC
Lluís Prunés i Sató
ERC
Manuel Corachan i Garcia
1936–39
Andreu Capdevila i Puig
CNT
Andreu Nin i Pérez
POUM
Antoni Garcia i Birlan
CNT
Antoni Maria Sbert i Massanet
ERC
Antoni Sesé i Artaso
Artemi Aiguader i Miró
ERC
Aureli Fernàndez
CNT
Carles Martí i Feced
ERC
Carles Pi i Sunyer
ERC
Dídac Abad de Santillan
CNT
Estanislau Ruiz i Ponsetí
PSUC
Felip Díaz i Sandino
Francesc Isgleas i Piarnau
CNT
Joan Comorera i Soler
PSUC
UGT
Joan Porqueras i Fàbregas
CNT
Joan Puig i Ferreter
ERC
Joaquim Pou i Mas
UR
Josep Calvet i Móra
UR
Josep Juan i Domènech
CNT
Josep Maria Espanya i Sirat
ERC
Josep Miret i Musté
UGT
Josep Quero i Molares
Josep Tarradellas i Joan
ERC
Lluís Prunes i Sató
ERC
Martí Esteve i Guau
ACR
Martí Rouret i Callol
ERC
Miquel Serra i Pàmies
PSUC
Miquel Valdés i Valdés
PSUC
Pedro Herrera
CNT
Pere Bosch i Gimpera
ACR
Pere Mestres i Albet
ERC
Rafael Closas i Cendra
ACR
Rafael Vidiella i Franch
PSUC
UGT
Valeri Mas i Casas
CNT
Ventura Gassol i Rovira
ERC
Lluís Companys i Jover
ERC
Josep Irla i Bosch (
ERC
Josep Tarradellas i Joan
(
ERC
Josep Tarradellas i Joan
(
ERC
Lluís Puig i Gordi
Pere Aragonès i Garcia
Carles Puigdemont i Casamajó
Pere Aragonès i Garcia
Salvador Illa i Roca
Alejandro Fernández Álvarez
Jéssica Albiach Satorres
Carlos Carrizosa Torres
Maria Dolors Sabater i Puig
Ignacio Garriga Vaz de Concicao
Alexa
Política de Catalunya
Història de Catalunya
Història del Dret català
Constitucions catalanes
Arxius de la Generalitat de Catalunya
Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya
Mancomunitat de Catalunya
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
Vegueries
Delegació del Govern espanyol a Catalunya
Alcoberro, Agustí
Ara Llibres
Wayback Machine
2012
DOGC